Game Over

Ahir, 13 de juny de 2015 a València es va viure un dia històric. Les passades eleccions del 24 de maig van deixar uns resultats que apuntaven cap a uns més que probables pactes per formar govern.

Com ja vam apuntar en una darrera entrada “La València del canvi”  van haver negociacions entre els diferents partits per a la formació d’un govern el més estable possible entre les forces d’esquerres, ja que, aquestes havien estat més votades en conjunt que la llista de dretes.

Aquests resultats feien la impressió de conduir cap a un pacte entre PSPV-PSOE, Compromís i Podem per fer fora al PP. En el cas de l’Ajuntament de València era evident l’entusiasme pel canvi.

En els últims temps Rita Barberà, alcaldessa de la ciutat de València durant els darrers 24 anys havia perdut gran part del suport que havia tingut durant més d’una dècada. La seua particular creuada contra el catalanisme, el projecte de fer fora el Cabanyal, el menyspreu cap a les víctimes de l’accident de metro, la publicació de les factures de les “despeses de representació” (en hotels a Florència, cotxes a Londres i de més…) han estat l’ultima gota que ha fet vessar el got de la paciència de molts valencians i valencianes que han vist en els partits d’esquerres una eixida a les majories absolutes que havia ostentat el Partit Popular al País Valencià en les últimes dues dècades.

Foto. Eva Mañez
Foto. Eva Mañez

Davant la possibilitat de la pèrdua d’uns dels bastions més importants del PP nacional com és la ciutat de València, el mateix dia de les eleccions Rita Barberà disparava els que serien els seus últims cartutxos. Demanava un “pacte d’Estat” amb el PSOE i Ciutadans per frenar el “radicalisme” de Compromís. Als darrers dies abans de la proclamació de Joan Ribó com a nou alcalde de València, la ja exalcaldessa, va realitzar el seu últim desvergonyiment, renunciar a l’acta de regidora de l’ajuntament per a no haver de passar la vara d’alcalde a Ribó i fer oposició al consistori, mantenint tant sols l’acta de diputada a les Corts.

Durant els anys de Barberà la ciutat de València ha experimentat grans canvis i transformacions, convertint-la en una ciutat avançada, adaptant-se als nous temps, centre de grans esdeveniments (alguns de dubtosa necessitat i més centrats en la megalomania), al mateix temps que ha fet vergonya per les seues eixides de to, ineficàcia i caràcter altiu.

La imatge és el reflex de la situació en què acaba el Partit Popular l’assalt de les eleccions autonòmiques. Gran part del mèrit d’eixe estat anímic és el resultat del treball de les forces d’esquerres per desemmascarar la corrupció política i altra part de la pròpia actitud del PP amb la corrupció, i més en el cas de València.

La setmana vinent es viuran les últimes reunions per a acabar de formar el govern per a la Generalitat on Ximo Puig esdevé el principal candidat a ocupar la presidència i Mónica Oltra la vicepresidència.

Com deia el famós vers del poeta valencià Vicent Andrés Estellés “hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot”, doncs, eixe dia ja ha arribat i ara ens queda viure i participar del canvi.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s