ENTREVISTEM EUGENI ALEMANY. “No se li pot demanar a tot el món que siga emprenedor”

El passat dijous 15 d’octubre, l’equip de Realitat Social va assistir a la 4a edició de la jornada #dospuntzero que organitzava ACV Tirant lo Blanc al Saló d’Actes de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València.

Entre més ponents, hi va assistir Eugeni Alemany, guionista, comediant i presentador, que ha treballat en programes com Caiga Quien Caiga i més tard al Trau la Llengua a Canal 9. Durant la xarrada va parlar de com plantejar-se la vida professional, i va donar certs consells que li han anat molt bé en la seua carrera:

  • és necessari adaptar-se als canvis,
  • és clau creure en el que fas,
  • poder de les xarxes socials, i animà a fer-les servir,
  • cal fer coses que donen bon rotllo.

En finalitzar la xarrada, el vam entrevistar. Parlàrem, entre altres coses, de política, llengua, usos del valencià, cultura i societat. En un diàleg distés vam abordar el nou rumb que pren la societat valenciana amb el canvi de Govern, i Eugeni hi destaca que “saber on va la societat valenciana és prou difícil perquè ni la societat valenciana mateixa sap on va”.

Encara que remarca que els valencians som victimistes, també som un poble que després de dues dictadures i de totes les monarquies absolutes continuem utilitzant el valencià, perquè “una llengua és un mercat, i si et funciona, la gent als pobles fa els negocis en valencià”.

No vam poder deixar passar l’oportunitat de preguntar-li sobre el lema d’aquest bloc, si podem “millorar la societat amb el coneixement”. Eugeni va destacar que “tot el que aporte coneixement ens fa millors persones, i això acaba fent una societat millor”.

No desvelem més, a continuació us deixem l’entrevista completa:

Amb el nou Govern a la ciutat de València, has notat algun canvi? Cap a on creus que avança la societat valenciana?

Saber on va la societat valenciana és prou difícil perquè ni la societat valenciana mateixa sap on va. Jo tampoc sóc Aramís Fuster i no ho sé, però sí que hi ha una cosa que note i és què s’ha destensat un poc l’ambient. Parle del que faig jo o dels artistes. En l’anterior Govern donaven molt pel cul, feien molt la mà als creadors, als músics, als poetes, als artistes. Ara estem igual, continua sense haver-hi un duro. Els que fem coses de creativitat ens dediquem al sector privat i ens va molt bé, però almenys no estan fent la mà. No és que hi haja més llibertat, és que no hi ha la pressió aquella d’abans. A Xavi Castillo, per exemple, no el deixaven actuar a Xàtiva en un espai públic i ara hi pot anar. O el cas de Feliu Ventura, que havia actuat en el seu poble però mai no havia actuat dins la fira del seu poble. En eixe aspecte s’ha normalitzat. L’altre dia hi havia una foto de quan va actuar Miquel Gil al Palau de la Generalitat i van piular la imatge donant-li la mà o abraçant-se amb Ximo Puig. Això és normalitat. No és qüestió que ara comencen a donar-los diners a tots els artistes, no, perquè no n’hi ha. Però almenys no fan la guitza.

Amb el tema de la llengua, creus que cada volta la gent parla més en Valencià? Creus que s’utilitza més a les xarxes socials? Es piula més?

Crec que les xarxes socials per al valencià molen molt perquè no és llenguatge escrit, és llenguatge parlat, la gent escriu com parla. Abans, si eres valencianoparlant però havies d’escriure una carta l’escrivies en castellà; havies de fer alguna cosa formal i la feies en castellà perquè hi havia com eixa diglòssia, el valencià és la cosa domèstica i el castellà és “para las cosas bien”. Però a les xarxes socials estàs parlant amb els teus amics, amb els teus companys, amb els teus col·legues o el que siga, de manera que és ridícul que et poses en el teu Facebook, si eres valencianoparlant, a parlar-li al teu amic en castellà, perquè és artificial. Aleshores, el que estan fent les xarxes socials és donar una visibilitat al valencià que abans no tenia, la gent ix de l’armari lingüísticament. Veig al meu Facebook que la gent escriu en valencià, em comenta coses en valencià el que és valencianoparlant, i en castellà el castellanoparlant, cadascú ho fa en la llengua en què es troba més còmode.

Creus que els valencians abans érem més victimistes?

Som molt victimistes encara, hi ha una generació que s’ho ha treballat moltíssim, la generació que ens ha precedit, que va viure la dictadura “y los años de plomo” i eixa gent encara té el xip de “que mal que desapareixerà el valencià, que malament que estem…”. I jo fa un fum de temps que sent dir això i, collons, fa 300 anys que hem tingut els valencians motius per a deixar el valencià, després de dues dictadures, la franquista i la de Primo de Rivera, després de totes les monarquies absolutistes i totes les lleis que s’han fet en contra del valencià. Felip V no va necessitar fer una llei en contra del valencià, directament l’administració no l’acceptava, el menyspreava. Si no s’utilitza, una llengua està condemnada a l’ostracisme de manera indirecta, una prohibició és explicita. Els Borbons no eren precisament “del club de las lenguas”. Si després de 300 anys la gent com la meua àvia, els meus besavis, els meus avantpassats, han tingut mil oportunitats per a abandonar el valencià i no ho han fet és perquè el valencià funciona. Sempre dic el mateix, és d’un llibre del sociolingüista Jesús Rollo i diu que una llengua és un mercat i si funciona, la gent als pobles fa els negocis en valencià. Per què han desaparegut el navaho i el xeiene? Perquè no s’han fet negocis en eixa llengua; si la gent treballa en eixe idioma, l’idioma perviu.

El fet que els representants polítics valencians parlen en valencià, creus que influirà perquè a Espanya es veja el valencià com una cosa més pròpia del territori?

Jo crec que Ximo Puig parla en valencià senzillament perquè l’home és de Morella, és un poble de 2.000 habitants dels Ports i és la seua llengua. Està eixa idea de “hablais valenciano para joder”, com si es parlara per fer la guitza. La gent parla en eixa llengua perquè li és útil. Crec que els que parlem dues llengües en l’Estat espanyol, si alguna cosa hem demostrat, és que som pragmàtics, perquè si ens digueren “es prohibeix el valencià, teneis que hablar todos en castellano” doncs val, doncs l’aprendrem i farem negocis en dues llengües, en valencià i en castellà. El que sols vol parlar en castellà doncs només ho farà en castellà, però el que no pot ser és que una llengua tinga el monopoli del mercat. Que Ximo Puig, president, parle en valencià perquè li és natural és genial, perquè al final el que li dóna és visibilitat i prestigi a l’idioma: tens al president de la Generalitat parlant en valencià. El meu dubte és, si hi haguera Canal 9 ara, i el president haguera de fer el discurs típic de Cap d’Any, el faria tot en valencià i només 5 minuts en castellà, o el faria tot en castellà i 5 minuts en valencià? Ací deixe això…

Has animat en la xarrada que la gent jove isca de la idea de l’èxit rotund, de créixer, de ser emprenedor.

Si, és que ara la nova moda és ser emprenedor. Ara es pretén que qualsevol persona siga emprenedora, que qualsevol persona siga un Cristòfol Colom que agafe i se’n vaja amb tres vaixells al no-res, i no, tot el món no val per a això. Cal ser emprenedor de manera natural. Hi ha qui ho fa molt bé de formigueta, hi ha gent molt emprenedora, que comença una cosa i l’endemà està inventant-ne una altra. No es pot demanar a tot el món que siga emprenedor. L’Estat el que ha de fer és ficar mecanismes perquè hi haja un benestar social d’igualtat per a tots, però ara no tots han de ser emprenedors.

Per últim, el nostre bloc parla de la realitat social valenciana i el nostre objectiu és “millorar la societat amb el coneixement”. Creus que és possible aportar un coneixement des de l’àmbit científic social?

Estem en un país en què crec que va ser Azaña qui va dir “en este país si todo el mundo hablara de lo que sabe se haría un gran silencio”. Eixe és el problema d’aquest país, que moltes vegades la gent parla sense saber de filologia, de ciència, d’economia, “el cuñadismo” aquest que s’ha fet tan de moda. La iniciativa d’acostar de manera didàctica i assequible estes coses a la gent és positiu, crec que tot el que aporte coneixement ens fa millors persones i això acaba fent una societat millor.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s