La violència simbòlica, la violència material i la violència invisible.

Hui, dia internacional per a l’eliminació de la violència contra la dona, volem crear la primera ressenya de Bibliorealitat.

silencio-2

El llibre que hui tractem és: Excloses i Marginals. Una aproximació antropològica, de Dolores Juliano.

El principal tema del llibre s’ocupa dels col·lectius de dones que es queden fora dels cànons de conducta desitjables dins del model patriarcal. Aquest és el cas de mares soles, treballadores sexuals i lesbianes o bé aquelles dones que són discriminades pel seu aspecte físic o per l’edat.

L’autora posa de manifest la importància de trencar amb allò que considerem que es donat per que sí, en la necessitat de qüestionar-se moltes de les idees que ens han ensenyat des de menuts i que no són com semblen.

La hipòtesi de l’autora és que les estigmatitzacions socials que afecten a les dones estan vinculades a la construcció dels rols de gènere. Aquesta situació produeix la desconfiança i agressivitat social cap a la sexualitat femenina i mantenen la seua vigència per la funcionalitat que tenen per controlar la conducta sexual i social de les dones no estigmatitzades.

Una de les frases més interessants de Juliano és; “pareix ser que la societat necessita controlar la sexualitat de les dones, posant davant d’elles l’espantall imaginari d’unes persones a les que se lis nega reconeixement i legitimitat i de la qual estigmatització dificulta objectivament les seues possibilitats d’interactuar socialment o inclús organitzar-se”[1]. Aquesta frase es sens dubte un clar resum del que ve a comentar l’autora al llarg del llibre. Cóm la societat condiciona i controla la sexualitat de les dones, cóm utilitza la situació de les dones estigmatitzades i dificulta per complet la possibilitat d’anar endavant, de millorar i prosperar.

Aleshores, el que es qüestiona no es perquè les dones no compleixen amb les normes, sinó perquè la mateixa societat que tolera les infraccions masculines, sí sanciona i desvalora les infraccions femenines.

Cal saber que la discriminació comporta a l’explotació, i són les normes socials les que formen aquesta situació. Per tant, la reivindicació té que anar cap al reconeixement d’identitats no estigmatitzades. Les ciències socials, comenta Juliano, tenen que anar en aquest procés de qüestionament.

Altres dels conceptes clau del llibre és el càstig; forma d’acció cap a aquelles persones que no compleixen les normes socials, d’aquesta forma se’ls considera com a desviats. La violència cap a les dones no era reconeguda públicament fins fa pocs anys i les desviacions femenines són vistes com a causa de la seua debilitat.

Tanmateix sembla molt interessant la idea que llança Spencer; “la violència no és una resposta casual o individual a situacions concretes, sinó que parteix d’una construcció col·lectiva i la seua funció va en el sentit de mantindre l’estructura social, més que atacar-la.”[2] Per tant, els càstigs que reben les dones no es tan sols per una lluita interna de la parella sinó per una lluita per mantindre la supremacia dels homes, és a dir, l’estructura social establerta.

Seguidament tracta tres conceptes molt importants; la violència simbòlica, la violència material i la violència invisible.

Segons l’autora, la violència simbòlica implica una construcció de desvalorització de l’altra persona, posar-la dintre d’una categoria estigmatitzada i negar-li la possibilitat d’expressar-se. “Calla, no tens res a dir” “En esta casa mane jo”. Per tot açò, aquesta és la base per a que la violència material es manifeste sense posar en evidencia la seua il·legitimitat. Aquests tipus de violència és el que pateixen moltes dones arreu del món, una violència tolerable en molts aspectes, on cal una pressió social suficient per combatre aquesta desigualtat.

En quant a la violència invisible fa referència al fet que en tot sistema asimètric de relacions socials, com el gènere, es tracta la violència des d’aquella considerada legítima, ja que està naturalitzada i és invisible, forma part de l’estructura de dominació.

Altre dels temes que comenta Juliano es que “l’estigmatització general de les dones ha produït que siga el sector que més ha tardat en tindre reconeguts els seus drets generals”[3]. També es preocupant la indiferència social davant les dones assassinades a mans de les seues parelles sentimentals.

En definitiva, Juliano qüestiona moltes de les visions que es tenen a la societat i explica perfectament tots i cadascun dels aspectes claus que afecten a les dones. Cal destacar la qualitat de l’explicació en cada tema que tracta, la redacció que utilitza, la simplicitat i tots els exemples que posa a llarg del llibre.

En conclusió, és un llibre de ràpida lectura, que dona una perspectiva general de tots els aspectes que afecten a les dones, un llibre que recomanem des de Realitat Social a totes aquelles persones interessades en saber quins són els factors que es donen per a que les dones estiguen en una situació d’exclusió i marginalitat.

 

[1] Juliano, D. “Excluidas y marginales”. (Pàgina 17).

[2] Juliano, D. “Excluidas y marginales”. (Pàgina 65).

[3] Juliano, D. “Excluidas y marginales”. (Pàgina 220).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s