La creació del Regne de València

Com a aniversari de la proclamació de València com a capital de la República, s’endinsarem en la història del País Valencià, començant per la construcció del propi país.

La conquesta de la ciutat de València  va suposar la creació d’una nova entitat política i jurídica, l’anomenat regne cristià de València. Les terres valencianes anteriorment posseïdes pels musulmans no van tindre cap tipus d’unitat administrativa o institucional, sinó que seguint amb la seua tradició, estaven repartides en diverses sobiranies.

jaume-1-estatua

Després de la conquesta cristiana de les terres valencianes, aquestes podien haver estat annexionades als dos territoris que ja integraven la Corona d’Aragó, Catalunya i el Baix Aragó, com ja havia passat amb zones com Terol i Tortosa anteriorment, ja que la conquesta va ser una empresa impulsada pels aragonesos.

Tot i això, Jaume I va decidir crear un nou regne, i dotar-lo d’unes lleis pròpies (els Furs), d’institucions (les Corts) i de la seua pròpia moneda (el ral). Això sí, encara i la creació del nou regne, aquest s’instaurava com un estat dintre de la Corona d’Aragó, i compartint amb els altres regnes una sèrie d’institucions comunes, però sobretot, la figura del rei que els unificava.

Després de la conquesta, el País Valencià era un territori amb drets i costums diversos. Així, en la primavera de 1239, Jaume I promulgava a València un codi jurídic, la Costum, que sancionava l’existència legal del nou regne, delimitava les seues fronteres i el proveïa d’un marc jurídic i legislatiu.

Encara que aquesta Costum tenia l’ambició d’abastir a tot el regne es topava amb el fur d’Aragó, aprovat sis anys abans, on no sols continuava vigent sinó que també continuava concedint-se a altres poblacions, com ara Vinaròs. Tot i això, en les corts de 1261 Jaume I ampliava el codi de la Costum amb noves ordenacions i, amb el nom de Furs de València, on queden fixats finalment el 1271 a tot el regne.

Pel que fa a les Corts, aquestes són les institucions principals del Regne de València, formades pel rei i per tres estaments o braços –eclesiàstic, nobiliari i viles de reialenc-, amb funcions purament legislatives. Les reunions bé podien ser generals per a tota la Corona d’Aragó, o bé per a cadascun dels regnes, on les corts promulguen lleis que proposen els braços, tant per abolir o reformar. El rei serà finalment el que accepta, rebutja o sanciona cada llei.

Les Corts valencianes es celebraven preferentment a la capital, més específicament a la catedral o al convent de Sant Domènec, però també es van realitzar sessions en altres zones com Alzira, el monestir de la Valldigna o Morella.

Tot i que teòricament s’havien de reunir una vegada cada tres anys amb la fi de tractar assumptes polítics i administratius, en la pràctica, les corts eren convocades quan existia una necessitat econòmica per part del monarca, on demanava donatius.

El rei jura i s’obliga a respectar les lleis, però si el rei després d’haver jurat, incompleix les lleis i les Corts estan tancades? Aquestes corts tenen un mecanisme que dóna resposta immediata a les violacions, una institució permanent que representa al regne i que pot mantenir el diàleg amb el rei. Aquesta màxima institució s’anomenarà la Junta d’electes d’estaments.
Finalment, l’endemà de la conquesta corrien pel país tota una mena de monedes, ja sigueren musulmanes, com els besants, els morabatins, el dirheims, o monedes cristianes, com els diners. Encara que parega estrany aquesta quantitat i diversitat de monedes, no ho era, ja que l’economia valenciana fou des del principi fortament monetaritzada, en la qual es requerien grans quantitats de moneda per a les transaccions comercials.

Per tant, davant aquest escenari, calia una gran massa monetària en circulació. Però Jaume I en lloc d’encunyar una quantitat major de les monedes que ja corrien pel País Valencià, va decidir crear una moneda nova, pròpia i específica per al nou regne. L’encunyació de la nova moneda no sols era un atribut de poder, sinó que també era un símbol de sobirania. Finalment el reial valencià es va crear el maig de 1247.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s