#DefensemLoNostre

Com era d’esperar, el Ple de les Corts Valencianes ha derogat la llei de senyes d’identitat que va aprovar el Partit Popular en els últims moments de la legislatura i que va ser aprovada, en aquell moment, per la majoria monolítica dels populars.

En la derogació han votat a favor tots els grups parlamentaris a excepció del Partit Popular. En el recompte general la proposta ha sigut aprovada per 58 vots a favor (Compromís, PSPV, Podem i 7 diputats de Ciudadanos), 31 en contra (PP) i l’abstenció de 6 diputats de Ciudadanos.

Després de les intervencions, les diputades i diputats del Grup Parlamentari popular han mostrat senyeres coronades com a reivindicació de valencianitat. També s’ha encetat una campanya al Twitter amb el hashtag #DefensemLoNostre.

#LoRegne
Bancada popular a les Corts Valencianes. Foto extreta de ElDiario.es/cv.

Aquesta llei que es recolzava en el reconeixement dels títols de valencià de Lo Rat Penat, donar un major pes a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i el reconeixement de les Normes del Puig (un invent de Miquel Adlert el 1978 que ni tan sols els secessionistes lingüístics han sigut capaços d’adoptar en dècades).

No sols és absurd l’aprovació d’aquest tipus de llei, sinó que resulta més absurd el motiu últim, la gran distinció envers Catalunya, l’enemic. Les preocupacions per un ús del valencià restringit a exaltacions regionalistes i jocfloralistes, queda per a un altre moment. Una llengua ha de ser defensada i promocionada per a que siga emprada a les aules, a les institucions, a la vida quotidiana d’una societat, no amb motiu de festes ni en vespres d’eleccions.

Aquesta llei de senyes d’identitat, semblava una un intent de reactivar els instints més baixos d’una societat, tornar a agafar l’estendard de l’anticatalanisme, la vella trinxera. Enfrontar a la societat, en la discussió de qui se sent més representat amb una senyera amb faixí blau coronat i qui no. Ja ho va deixar ben clar la diputada del PP a les Corts, Mayte Parra, durant el discurs en el qual es va aprovar la llei “la nostra terra és la Comunitat, la nostra llengua és el valencià i la nostra bandera té blau. Perquè som valencians i mai catalans” com a resposta al clàssic d’Ovidi Montllor “La cançó del cansat”.

Aquest discurs regionalista i falsament valencianista, resulta estèril per a la nova situació del país. Queda molta feina al davant, una feina que haurien de portar a terme tots els grups polítics, deixant de costat les discussions banals sobre disputes cromàtiques a les què no cal tornar, que cadascú s’identifique amb la bandera que li vinga de gust, però que treballe per als valencians.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s