A Francisco, li passa algo

El passat 23 de febrer Francisco Camps, Paco per als amics, va ressorgir del silenci mediàtic en el portava immers una temporada per a defendre’s de les acusacions (una vegada més) de corrupció. En aquesta ocasió, l’acusen (presumptament) de manipular una suposada caixa B dintre del partit. Camps, va oferir una roda de premsa a un hotel de València per aclarir aquesta rumorologia que gira (una vegada més) entorn de la seua figura.

1307389026_020786_1307391964_noticia_normal

Estava nerviós, molt nerviós. Exaltat. Defensant la seua innocència de manera vehement, fins i tot còmica. Va tornar per la porta gran, envoltat en un mant d’expectació que sols saben generar els grans showmans, i Paco ho va fer. Més enllà del seu “dónde estan los coches deportivos, dónde las hípicas y los Caballos, dónde están los chalets, dónde los apartamentos cara al mar, dónde, dónde, dónde”. Recordava aquelles grans declaracions en les que i va dir a Angel Luna (allà pel 2009) “a usted le encantaría coger una camioneta, venirse a mi casa de madrugada y que a la mañana siguiente yo apareciese boca abajo en una cuneta”. Bravo Paco, bravo.

Però ara, com abans, Camps continua vivint en el seu món paral·lel. Però és un Paco diferent. Aquest, parla de si mateix en tercera persona, ha passat de ser un home que siente y padese a un narrador de la seua pròpia història. Un home que es troba defés “por la verdad, que no esta mal”. És ben cert que no se l’imputa cap delicte per aquesta causa que parlem, i que del tema de “los cuatro trajes” va ser absolt.

Això sí, per més casos de corrupció que l’esguiten, per més vegades que el seu nom aparega (encara que sense proves) en activitats de dubtosa legalitat, ell demana que no “lo detengan ni lo vuelvan a imputar”. I es que ja esta bé la cosa. Pobre Paco.

En la seua reaparició, també va tindre moments per a defendre a Rita Barberá, l’alcaldessa d’Espanya. Camps, assegura que en tots els anys de servei de la señora Barberá als valencians no s’ha emportat “ni un paquete de rosquilletas” (bravo de nou), què “tiene un coche de hace 200 años”. Era d’esperar que es defensaren, són íntims amics. Però, la forma per la que va optar l’expresident per explicar-se, eixe intent de ser còmic sense acabar d’aconseguir-ho. Va intentar marcar-se un Rus, sense èxit, això sí.

Però, tampoc va deixar passar l’ocasió per enviar una missiva al nou govern, acusant-los de no saber governar, de dedicar-se a abatre als adversaris polítics, filtrant coses. Remarca, que ell, ix de la política com va entrar, que la seua fortuna és que els valencians el votaren una vegada i un altra, “esa es la fortuna de Camps, la desgracia de la izquierda”. Com si fos un superheroi que es veu obligat a marxar per protegir la seua ciutat, Camps, es presenta a si mateix com el terror de l’esquerra, bromejant en tornar a presentar-se a unes eleccions per a guanyar-li al PSOE “que es lo que más me gusta en esta vida”.

A Francisco, li passa algo.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s