Otegui, el Franquisme i les ferides del passat

“La cicatrització és un procés biològic a través del qual els teixits vius reparen les ferides, deixant com a marca final una cicatriu que podrà ser més o menys gran en funció del dany rebut”ferides del passat

Otegui, l’esquerra abertzale i les ferides del passat

El passat diumenge dia 17, Jordi Evole entrevistava a Arnaldo Otegui en Salvados, després de que aquest últim haguera eixit de la presó unes setmanes abans. Durant el programa, escoltàrem al lider de l’esquerra abertzale parlant de la violència d’ETA i del seu paper dins de l’organització per a abandonar aquest camí i iniciar el procés de pau que hui vivim.

No obstant això, a Otegui no se’l veia gens còmode quan Evole li demanava la seua opinió sobre els atemptats d’ETA, les seues víctimes i la condemna d’eixa actitud violenta. En una d’eixes qüestions, l’exdirigent abertzale es mostrà un poc disgustat: “Per què hem d’estar contínuament parlant d’eixes coses quan ja han passat?”.otegui i franquisme

El Franquisme, la dreta espanyola i les ferides de la passat

La dreta espanyola, particularment el Partit Popular i Ciutadans, han mantingut una postura ferma contra la recuperació de la memòria històrica. Vinculen la guerra civil a un enfrontament entre germans, on tots ens tornarem bojos, tot i que uns defensaven un règim democràtic i altres un règim autoritari auspiciat pel feixisme europeu d’entreguerres.

Parlar-ne de les foses comuns, de les víctimes del franquisme, d’homenatges a figures importants de la dictadura en forma de noms de carrers, places i títols honorífics, és reobrir les ferides del passat. En els pitjors dels casos, aquells que tenen familiars en les foses i demanen identificar als seus éssers estimats, serien “unos carcas“, en paraules del diputat Pablo Casado.

Com és possible reobrir unes ferides que mai han estat tancades?

Tant Otegui com la dreta espanyola han emprat reiteradament un argumentari que tracta de cicatritzar les ferides del passat només pel pas del temps, per l’acció de l’oblit. Tot i que el primer va demanar disculpes a les víctimes, la memòria sempre és condició indispensable per a honrar-les i reparar part dels danys causats.

Després d’una ferida, les fases de la cicatrització biològica són tres. Podríem establir un cert paral·lelisme entre la cicatrització biològica una suposada cicatrització social?

Fases cicatrització Biològica

Social

1)      Inflamatòria Comencen a eliminar-se bactèries de la zona afectada. El shock inicial hauria estat superat, però el dolor continuaria latent.
2)      Proliferativa Formació de nous vasos sanguinis a través dels preexistents. Formació d’un nou relat que la víctima acceptaria a través d’una solució al seu problema.
3)      Remodelativa S’eliminen les cèl·lules que ja no són necessàries i el teixit es realinea. S’eliminarien possibles sentiments d’impotència en veure acceptada una reivindicació. El clàssic “s’ha fet justicia” i que pot permetre el tancament de la ferida.

Poden les víctimes d’ETA tancar les seues ferides quan alguns dirigents polítics vinculats al seu entorn no són capaços de condemnar eixe tipus de violència de forma contundent? Estan removent el passat i enfrontant als espanyols aquells que demanen saber on estan soterrats els seus avis o pares assassinats durant el franquisme?

Sembla que no, que l’únic que pretenen es tancar un relat assumible i que puguen considerar vàlid, en definitiva superar la fase proliferativa. Només així és com es podria deixar al temps actuar per tal d’acabar de cicatritzar eixes ferides del passat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s